Notes sobre ‘The Affair’

theaffair

[Article publicat a la Revista Endavant]

 

No he escrit mai sobre sèries perquè n’he vist molt poques i no en sé gens, però acabem de veure ‘The Affair’, i m’ha semblat just recomanar-la.

La història no és gens original. Noah Solloway és un professor d’institut i novel·lista frustrat (la seva primera novel·la ha passat sense pena ni glòria) feliçment casat i pare de quatre fills. En Noah i la seva dona viuen còmodament a Brooklyn gràcies a les seves feines però sobretot als diners que els passen els pares d’ella, que són rics gràcies al sogre, que és un novel·lista d’èxit. La sèrie comença quan la família va a Montauk (un poble de platja a Long Island, Nova York) a passar les vacances a casa els pares d’ella. Dinant en un restaurant, en Noah veu una cambrera, l’Alison Lockhart (que també està casada). S’enamoren i comencen un affair, que és el que s’explica durant les dues temporades de la sèrie.

Per què ‘The Affair’?

  1. El motiu de la narració. Els dos protagonistes ens expliquen en primera persona la història no perquè vulguin sinó perquè un policia els està interrogant. Durant l’affair s’ha comès un crim que cal resoldre i estan explicant els fets a un detectiu que els investiga. Això dóna una importància al relat que no tindria si estiguessin explicant-ho a un amic, i a més a la trama dramàtica s’hi suma la trama policíaca.
  1. La realitat vs. la percepció. La sèrie està muntada d’aquesta manera: els capítols estan partits en dos parts iguals (Part 1. Noah/ Part 2. Allisson). S’expliquen els mateixos fets des de l’òptica de l’un i de l’altre i se’ns recorda la gran obvietat que els fets són una cosa i com els veu i els sent cadascú una altra de ben diferent. Per tant, és una sèrie que tracta d’un affair on els sentiments acaben important poc al costat dels fets.
  1. La impossibilitat de condemnar. ‘The Affair’ explica les conseqüències que tenen les decisions que prenem. És una sèrie sobre dilemes morals. I tot i així, no ens és fàcil jutjar ningú (i aquesta és la grandesa). Els personatges no accepten etiquetes de bons i dolents.
  1. Noah Solloway. Un idiota que ho té tot i no pot evitar-se follar la cambrera i destruir-ho. Un senyor que s’ha trobat atrapat en una vida monòtona i sense escapatòria. Un geni incomprès a qui ningú es pren seriosament. Un pobre home que s’ha enamorat bojament. Un egoista que ha destrossat la seva pròpia família. La gràcia és que som incapaços de triar amb quin Noah Solloway ens quedem.
  1. Alison Lockhart i la impossibilitat d’escapar. És una noia de trenta anys traumatitzada per la mort d’un fill i atrapada en un poblet de pescadors, Montauk, perquè es va casar molt jove i no té ni recursos ni estudis per anar enlloc. És la història d’una noia intentant fugir d’una cosa de la que no pot escapar. És un personatge obscur i trist perquè es baralla constantment amb ella mateixa per trobar una mica de sentit a una vida que no en té gaire.
  1. Helen Solloway. La dona d’ell, a qui se li destrossa la vida quan descobreix que el seu marit l’ha enganyat. No perquè no pugui viure sense ell sinó perquè, com l’Alison, es troba perduda. “¿Per què ens estàs fent això?” és la frase que li repeteix moltes vegades al seu marit i és la frase que millor la defineix. Ella era una nena pija que va poder triar tots els milionaris que va voler però el va triar a ell pensant que era un tio que no li fallaria mai, que no marxaria. La Helen és una dona que descobreix que no serveix de res planificar-te la vida.
  1. Cole Lockhart. El marit de l’Alison i l’antagonista perfecte del Noah (noi senzill de poble vs. escriptor culte i refinat de ciutat). És un personatge molt més important del que sembla als primers capítols. És un noi jove i guapo i molt enamorat de la seva dona, a qui intenta ajudar per superar la mort del seu fill. Ell i la seva família han viscut sempre a Montauk, i lluiten perquè el poble no acabi convertit en una atracció turística. En Cole no té grans aspiracions a banda que el deixin viure tranquil, però és un personatge que porta dins seu el drama callat de moltes frustracions.
  1. Els fills del matrimoni Solloway. Són un gran contrapunt perquè són els danys col·laterals d’aquest affair: com les decisions dels pares afecten els fills. Per molt tòpic que soni, està molt ben muntat.
  1. L’escenari. Montauk és un poble de pescadors que lluita per seguir sent-ho mentre un allau de turistes de Nova York l’està convertint en un poble per a hipsters que passen les vacances lluny de la ciutat. La resistència del poble a canviar és també una metàfora de la vida dels protagonistes de la sèrie. A banda d’això, el mar i els pescadors i la platja i els fars dónen grans escenaris.
  1. Metaliteratura. La primera temporada tracta de Noah Solloway intentant escriure la seva segona novel·la, que evidentment anirà sobre l’affair que ha tingut. Per tant és una sèrie que parla d’una novel·la mentre s’està escrivint aquesta novel·la que tracta sobre els fets que passen a la sèrie. Es veuen molt bé les problemàtiques entre la realitat i la ficció en un guió que precisament parla sobre la importància de distingir els fets de les percepcions.
  1. Contra la mort. ‘The Affair’ és bona perquè parla de grans passions (l’amor, l’odi, la infidelitat, la crueltat, la solitud) sense cursileria ni dramatismes. Aquesta és una sèrie que prova, sense grans tragèdies, que la vida és molt bèstia. Tots els protagonistes tenen, en algun moment, ganes de morir, de fotre’s un tret i fora problemes. Per alguna cosa o altra, i això és el que intenta explicar la sèrie, cap d’ells es vola el cervell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s