On Wordsworth diu: “the child is the father of the man”
Ferrater diu: “El teu cos ha pujat fins aquí. Vull que ara em duguis avall”
El vers de Wordsworth és dins un poema titulat “My heart leaps up when I behold”, un poema on el poeta mira l’arc de Sant Martí i es meravella (li passava d’infant, li passa com a home i vol que li passi quan es farà vell). De fet diu que no valdrà la pena viure si algun dia ja no sent la mateixa alegria contemplant-lo.
Potser el vers més bonic del poema és “The child is the father of the man”, que ve a dir que el nen meravellat per l’arc de Sant Martí és qui fa possible l’home meravellat per l’arc de Sant Martí i per això el nen és el pare de l’home:
My heart leaps up when I behold
A rainbow in the sky:
So it was when my life began,
So it is now I am a man,
So be it when I shall grow old
Or let me die!
The child is the father of the man:
And I could wish my days to be
Bound each to each by natural piety.
Gabriel Ferrater va escriure un poema titulat “By natural piety”. En aquest poema, el poeta li demana a la noia que li ensenyi llocs i records del seu passat com a nena: la carretera per on la feien anar amb bici al poble, el bar del seu barri o la porta del col·legi. Amb la seva tràgica consciència del temps, el poeta no dubta en fer-li saber a la noia que la seva condició de noia és fugaç i que de fet ja està marxant: “Aquí, prenguem-hi un got de llet. O vols/ un gelat de molts pisos, o algun líquid/ edènic, com les cames/ blaves i roges d’aquestes noietes/ que et succeeixen?”.
Potser els versos més bonics del poema són “El teu cos/ ha pujat fins aquí/ Vull que ara em duguis/ avall. Vull que m’ensenyis els indrets/ que tens a la memòria, i et conten/ com has anat naixent…” que vénen a dir que la nena que un dia va ser és qui fa possible la noia que és ara.
Per això trobo molt bonic de dir que
On Wordsworth diu: “the child is the father of the man”
Ferrater diu: “El teu cos ha pujat fins aquí. Vull que ara em duguis avall”
M’ha meravellat l’article, Marina. Como me encanta Gabriel Ferrater; su poema “El Mutilat” es mi preferido de todos cuantos he leído.
Vindran mesos amb erra:
serà lluny de les taules
de marbre, on us servien
les ostres i el vi blanc.
Oh! ❤ Muchísimas gracias! Yo diría que otro de mis preferidos es "ídols": http://elglobosblog.blogspot.com.es/2012/09/idols-de-gabriel-ferrater.html