El talent espontani

mar-bosch

[Article publicat a Llavor Cultural el 23 de gener de 2017]

[Les generacions espontànies. Mar Bosch Oliveras. Edicions del Periscopi]

Aquesta novel·la comença amb una comparació entre la vida i la sèrie The Walking Dead, on els zombis envaeixen el món i l’objectiu dels humans és sobreviure. La protagonista d’aquesta història, l’Eva Botet – una noia trenta pocs anys que està a l’atur i encadena entrevistes de feina – està escarxofada al sofà mentre mira la sèrie el dia abans de l’entrevista. Quan fan anuncis i aprofita per anar al lavabo i per inspeccionar la seva trista nevera de jove soltera, es pregunta quants milers de persones deuen estar fent els mateixos gestos, quants zombis contemporanis hi ha rondant pels seus pisos respectius matant el temps durant la publicitat. Aquest pensament no la deprimeix sinó que la fa sentir menys sola. Que les sèries acompanyen ho sap tota la meva generació i els programadors televisius. De fet, a mi mateixa, en un gest de companyia zombi, l’inici de la novel·la de Mar Bosch m’ha fet pensar en el primer minut de la famosa sèrie Narcos, que s’obre amb aquesta cita: “El realisme màgic es defineix com allò que passa quan un escenari realista és envaït per alguna cosa massa estranya per a ser veritat”. La literatura de Bosch s’ajusta perfectament a aquesta definició.

L’Eva Botet ens apareix des del primer moment com una noia peculiar. Orfe de pares, s’ha hagut de construir ella mateixa a partir del no res. D’aquí el títol de la novel·la, ‘Les generacions espontànies’ que fa referència a una teoria científica (desacreditada) que donava una explicació fàcil a la generació de la vida que no semblava tenir una causa concreta: la vida apareixia del no res i perquè sí. Com que l’Eva ha crescut desarrelada i sola, actua amb l’espontaneïtat de veure la vida neta de prejudici, com un bon salvatge que està per domesticar. Així, quan va a l’entrevista de feina – on ella és la rara, la diferent entre totes les candidates – decideix que no pensa ajustar-se al que s’espera d’ella ni pensa fer una entrevista convencional: decideix relatar-li al director de l’empresa que l’entrevista tota la seva vida a partir del seu currículum vitae. I d’aquest experiment literari apareix la novel·la.

Una novel·la que té molts nivells de lectura i per tant molts riscos. Un d’ells és que es pot llegir simplement com una història graciosa sobre una noia que explica la vida a partir de les seves feines (maquilladora de morts, detectiu privat, biòloga a la recerca del préssec perfecte…) en un deliri plenament fantàstic. Un altre risc és que l’ús del realisme fantàstic pot fer que de vegades caigui en la paròdia o la caricaturització excessiva dels personatges (no hi ha ni un gram de maldat en cap personatge del llibre, o alguns diàlegs són massa de planeta piruleta). Un altre risc és que la tendència a crear històries que funcionen com a contes vagi en detriment del ritme narratiu que se suposa que ha de tenir una novel·la. Però Mar Bosch compensa aquests riscos amb el domini de l’escriptura. El primer que se li ha d’agrair és que ha aconseguit una veu narrativa sincera i que controla el to – que podia perdre molt fàcilment per culpa dels girs còmics que fa el llibre -. Aquest és un llibre on l’humor té un paper fonamental, i això és molt difícil aguantar-ho gaire pàgines. Com que l’autora té gràcia descrivint situacions i creant imatges (i un gran domini de la ironia), Bosch ho aconsegueix sense problemes.

Contra moltes interpretacions, aquest no és un llibre generacional. Aquesta és la història d’una tarada que decideix no tenir filtres a l’hora de dir el que pensa – i així es troba explicant-li al seu futur jefe els desenganys amb el seu exnòvio o els seus somnis d’infantesa. Però rere les experiències d’aquesta loca hi ha una segona lectura: com la feina afecta la vida (fins al punt que la millor manera d’explicar-se a un mateix és el currículum laboral) o les contradiccions entre els discursos que celebren i busquen la diferència (sigues tu mateix, sigues únic) i la realitat quotidiana, on ser convencional ajuda a viure millor.

Sempre es diu que la segona novel·la és la prova de foc. ‘Les generacions espontànies’ és la segona novel·la de Bosch, que ha passat la prova sense cremar-se però amb la sensació que encara queda feina a fer: allunyar-se una mica de la paròdia per crear personatges més complexos i trames més treballades i explorar les possibilitats que té el seu gran domini del to. La tercera novel·la és la que ha de demostrar que el talent espontani de Mar Bosch s’acompanya d’unes ambicions literàries que no deixen res a mercè de l’atzar. La protagonista del llibre diu que de petita “tenia un cert problema amb la voluntat, i és que ho volia tot”. L’aspiració literària de Bosch ha de ser aquesta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s