Adolescents i llibreries

A la llibreria tinc un problema amb les lectures d’estiu de les nenes adolescents (especialment les que fan la ESO). Als nens els obliguen a llegir un llibre per l’estiu. Fins aquí bé. Hi ha alguns professors que fan llistes i aleshores la meva funció és triar d’entre la llista quin em sembla millor i recomanar i etc. Ara, hi ha professors que no fan llistes. Com que crec en el sistema i em nego a pensar que el motiu per no fer llistes sigui la mandra, aleshores ho deuen fer perquè volen que els nois triïn lliurement els llibres per no fer que totes les lectures escolars siguin obligatòries. Ja se sap que lectura obligatòria equival a avorriment. Però resulta que quan els deixen triar a ells trien (òbviament) els llibres de moda, els més anunciats i els més venuts (com fan els adults). En el cas de les nenes adolescents, trien una mena de best-sellers mig pornogràfics plegats de tòpics absurds sobre l’amor i el sexe. Però clar, són nenes adolescents amb les hormones així i els interessen aquestes coses. A més, no cal que les obliguin a llegir això, ja ho fan tot l’any per voluntat pròpia.

El problema és quan vénen amb mares i pares a triar una lectura d’estiu. Com que no tenen llista, elles trien aquestes coses. Llavors els pares em pregunten a mi: ¿està bé, això? I jo dic: home, és una tonteria (parèntesi 1: quan les nenes ho agafen soles no els dic res. Perquè la gent ha de llegir el que li doni la gana, perquè no sóc ningú per jutjar-les i perquè crec que si els agrada llegir ja es reconduiran – hi ha molts casos d’èxits vistos a còpia d’anys a la llibreria). Però tornem al cas. Quan dic als pares, i dissimuladament, que aquests llibres no em semblen gaire bé com a lectura d’estiu i que hi ha coses millors; molts d’ells em responen: “és que això els motiva i prefereixo que llegeixin coses que els motivin. Estic content perquè llegeix molt”. Entenc el que diuen: llegint això ningú les ha d’obligar perquè llegeixin i s’ho fan tot soles (parèntesi 2: cal treure’n la conclusió que com a pares és molt important ser uns controladors intervencionistes i informar-se molt del què llegeixen els fills). Però el tema és que quan això passa, quan prefereixen que surtin contentes i felices sense mirar-s’hi gaire, el meu marge de maniobra queda molt reduït i sorgeix un problema que crec que té a veure amb l’oferta de llibres juvenils.

Quan jo intento oferir alternatives a aquests llibres, quan ensenyo altres llibres juvenils que em semblen bons, sovint (no sempre, gràcies a Déu) veuen les meves opcions massa allunyades d’allò que compren normalment i que llegeixen per plaer. És molt diferent per format, per temàtica i per estil. I així és molt difícil intentar reconduir les coses. Ja ho he dit alguna vegada però em sembla important repetir-ho. Al mercat literari català hi falten editorials juvenils que facin llibres amb bon gust però també amb prou esperit comercial com per competir amb aquests fenòmens*.

*Comentaris de l’estil “doncs no venguis aquests llibres” no em serveixen. La meva feina és vendre llibres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s