Adolescents i llibres, oferta i demanda.

Sempre m’ha sorprès la poca atenció del món llibresc i cultureta en general cap a la literatura juvenil. Ningú està gaire pendent del que es publica en aquest sector i això que les vendes van pujant any rere any mentre el llibre en general cau. Es manté sempre el debat sobre si haurien d’existir llibres específicament per a adolescents i nens però la realitat és que els nens i els adolescents van comprant (els seus) llibres i van llegint. El llibre infantil també es ven molt bé, però aquest és un sector molt explotat i hi ha poc marge per a fer res. En canvi, penso que si parlem de llibre juvenil hi ha molt camp per a córrer (també i especialment en català). Jo, si tingués cèntims, muntaria una editorial de llibres juvenils. Que vol dir que intentaria vendre llibres a nens d’onze a divuit anys – una franja d’edat molt reduïda però que dóna molt de si.

Per què es ven molt bé el llibre juvenil? Des de la llibreria ho veig així:

Perquè encara es considera que els nens han de llegir tant sí com no. I no apantallats, sinó en paper. Per tant, gairebé ningú posa pegues a gastar-s’hi diners, a escoltar el que els ofereixes i a comprar-ne tants com sigui (no només per Nadal i Sant Jordi, com els adults). A més, poques vegades algú m’escolta amb tant d’interès i tan atentament com una mare o un pare que busca llibres perquè el seu fill llegeixi. Per als pares preocupats per l’educació dels nens la lectura (com ha de ser) està divinitzada. I quan no els agrada llegir, pateixen molt i farien qualsevol cosa per canviar-ho. Quan recomanes llibres per a adults has de vigilar perquè a la mínima a tothom li fa tot mandra, però amb els nens tots els llibres de sobte es converteixen en interessants (fins i tot per als pares que no llegeixen mai una línia).

A més, són un públic que té molt temps, tot el temps del món. Van de casa a l’escola i de l’escola a casa, i la resta d’hores les han d’omplir, i alguns es cansen d’estar a l’ordinador o de teclejar al telèfon. També hi ha un altre avantatge: són obsessius. Quan estan pel tema, són una màquina. Van a la llibreria directament a la seva secció i es mouen controlant tant el terreny que semblen llibreters. També són un públic que va sol: els arriben les modes de tot arreu. Els fenòmens juvenils els creen ells. La cosa funciona així: la primera vegada que et demanen un llibre, mires el noi/noia amb una cara absurda i li dius ¿quin, perdona? i ell et mira com si us separessin cinc segles. Quan això et passa més de tres vegades en una tarda ja es pot anar preparant una pila perquè allò serà un boom.

Jo diria que falten llibres que facin de pont entre els clàssics de l’escola (que sí, però que cap adolescent llegirà Joanot Martorell per entretenir-se) i la porqueria que es consumeix ara en llibre juvenil. Hi ha molts encerts en literatura fantàstica i es ven molt un gènere que podríem classificar de literatura pseudo-eròtica adolescent (no en voleu saber més detalls), però hi ha molt de marge més enllà d’aquests dos temes. I no només amb booms enormes (que passen, i molt – com està passant amb la sèrie de El corredor del laberint de James Dashner). Es pot mantenir un catàleg bo i estable i crec que podria funcionar.

Ho pensava aquest Nadal mentre recomanava (anunci gratuït) el Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada. És el primer títol de la col·lecció juvenil que han fet Edicions de 1984. És una mena de crònica d’un indi americà adolescent que escriu per allunyar-se de la seva merdosa vida. Vaig mig llegir-lo abans de la campanya nadalenca i em va agradar. Perquè el to és molt divertit, perquè està molt ben traduït i perquè vaig pensar que no prenien els nens per burros sinó que estaven creant lectors seriosos. I vaig decidir que seria una bona aposta. I ja han tornat alguns nois (i alguns pares) dient que que bo que quin encert i que molt contents. Si hi ha un boom de petites editorials no veig per què no es pot apostar per aquest sector – que és on es fidelitzen realment els lectors.

4 pensaments sobre “Adolescents i llibres, oferta i demanda.

  1. Molt interessant, tot i que no estic d’acord amb això que dius al començament sobre que “Ningú està gaire pendent del que es publica en aquest sector”. Els llibreters especialitzats i un bon grapat de crítics estan MOLT pendents del que es publica en juvenil (n’hi ha uns quants, els qui seleccionen els llibres nominats al premi protagonista jove del CLIJCAT), que es llegeixen prÀcticament TOT el que té cara i ulls del mercat juvenil. Una altra cosa és que sigui una mica un “gueto”, com el còmic o els fotollibres, que només te n’assabentes del que es cou si t’interessa…

    Per cert, molt bon gust: el diari d’un indi és excepcional 🙂

    1. Hola! Moltes gràcies pel comentari! L’indi és fantàstic, és un llibre que mereixia el post! Tens raó que hi ha un sector de gent molt pendent del tema (només faltaria!) però trobo que és un sector, com bé dius, una mica hermètic… queda tot molt tancat! Però vaja, tot és canviar dinàmiques… i hi ha moltíssima gent fent una gran feina!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s