Els ulls a Faulkner

…i uns ulls com raïms d’hivernacle emboirats

…els ulls del color d’una fulla de destral nova

…els ulls del mateix color que una rella d’arada nova i si fa no fa igual de càlids

…va tornar a veure els ulls ferotges, intractables, freds

…tenia uns ulls del color de l’aigua estancada

…els ulls pàl·lids de miop

…als ulls d’en Jody s’hi veia una ombra a mig camí entre l’enuig i la preocupació i el pur pressentiment

…uns ulls pàl·lids que semblava que no hi veiessin

…els seus ulls clars durs i tranquils

…amb els ulls mig aclucats al sol com un gat

…els ulls brillants i ràpids amorals com els d’un esquirol

…els ulls esbatanats mirant el no-res, espantats i incrèduls

….en aquells ulls desolats no podia haver-hi record

…els seus ulls clars destenyits

…els seus ulls, que encara eren absents i no parpellejaven

…amb un rastre de tensió en els ulls aigualits, vagues i intensos alhora.

…també els ulls els tenia d’un gris passat per aigua

…els seus ulls salvatges i entelats.

 

“El llogaret”. William Faulkner.

Edicions de 1984. Traducció de Maria Iniesta i Agulló.